Back Fritz Lang AN فريتز لانغ Arabic فريتز لانج ARZ Fritz Lang AST Фрыц Ланг Byelorussian Фрыц Лянг BE-X-OLD Фриц Ланг Bulgarian ফ্রিৎস লাং Bengali/Bangla Fritz Lang Czech Fritz Lang Danish
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Friedrich Christian Anton Lang 5 desembre 1890 Viena (Àustria) |
| Mort | 2 agost 1976 (85 anys) Beverly Hills (Estats Units d'Amèrica) |
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
 President del jurat del Festival de Canes | |
| ← Armand Salacrou – Olivia de Havilland → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme i judaisme |
| Formació | Königliche Kunstgewerbeschule München (en)  Universitat Tècnica de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, actor de cinema, productor de cinema, muntador, guionista, actor, realitzador |
| Activitat | 1919 - 1960 |
| Gènere | Expressionisme |
| Moviment | Expressionisme |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Thea von Harbou (1922–1933) Lisa Rosenthal (1919–1921), mort del cònjuge Lily Latté |
Premis | |
           | |
Friedrich Christian Anton Lang (Viena, 5 de desembre de 1890 – Beverly Hills, Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.[1][2] Posteriorment renuncià a la nacionalitat alemanya, i va esdevenir estatunidenc. Va desenvolupar la seva carrera artística a Alemanya i als Estats Units.
Durant la seva època alemanya va dirigir clàssics com Metropolis (1927), M, un assassí entre nosaltres (1931) i Das Testament des Dr. Mabuse (1933), per la qual cosa, en els seus inicis, va contribuir al moviment expressionista alemany. Des de mitjans dels anys 1930 després de l'ascens del Partit Nazi a Alemanya, va començar a treballar exiliat a Hollywood, on es va convertir en un dels principals artífexs del cinema negre, si bé no es va limitar a aquest gènere. Se'l considera un dels grans cineastes de la història del cinema.
- ↑ «Fritz Lang». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.23. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].